Multiplataforma

Si és que avui tinc moltes coses a comentar, perquè m'han passat moltes coses i tinc que sintetizar-ho el màxim possible.

Per començar em treuré de sobre el premi I Love Your Blog que m'han concedit l'Uzu i en Lee... que pel que vist pensen que només sóc una enciclopèdia de música electrònica... cuanta razón tienen:
I ja sabem el que diu el tiet Ben: Un gran premi, comporta una gran responsabilitat.
En aquest cas, tres:

1.- Nombrar el blog d'on l'hem recollit:
Doncs m'han nominat l'Uzu, ex-Uzet i actual Project M·A·N·G·A i en Lee de Jackpot on Standby.

2.- Enumerar sis coses sense importància que ens facin feliços:
- Estar cada dia, si puc, una o dues hores abans d'anar-me'n a dormir, a les fosques, estirada al llit escoltant música made in discoteca. M'agrada imaginar-me que estic fent una sessió per un públic multitudinari. Ja ho sé, és de tarada, però al no tenir diners per comprar-me uns plats i un mesclador, doncs és l'únic que em queda. D'aquí al manicomi.
- Sentir-me paràsit social, sense res que fer ni en el que pensar.
- Llegir, quan puc i tinc ganes em reconforta i em relaxa.
- Fumar. Encara que sembli una cosa vital per la meva supervivència al dia a dia, per a mí és una cosa trascendental i passatgera que em relaxa en moments d'estrés. I de moment no vull deixar-ho, ja haurà un dia en el que no ho necessiti.
- La cervesa. Perquè està lligada a un cúmul d'agradables situacions: la companyia, la música ambiental, les discussions, l'ebrietat...
- Conéixer algú que m'entengui. De moment, still missing.

3.- Elegir a cinco personas que continúen pasando el premio:
- La penya de Cool Fiction. Perquè teniu uns gustos musicals de puta mare i us molen les Wayfarer.
- Dani, de Mis muy modestas reflexiones. Perquè és la sinceritat en persona.
- Rafalet, de Crónicas Ibéricas. Sí, que ja l'han nominat tots, però jo també dic la meva. Perquè té diferents visions del cine, no critica en els mateixos aspectes a Transformers que a No es país para viejos (per posar un exemple), i crec que això és molt important. Que hi ha enteradets de cinema que no s'enteren.
- Lee, de Jackpot on Standby. Perquè simplement és de Reus (ja que com tots sabem existeixen 5 races diferenciades: blancs, negres, moros, chinos i els de Reus).
- L'Ale de To you, I'm all I've left undone. Perquè el trobo a faltar! A ell i als seus bailoteos!

Uzu, esta vez te comes un mojón, que ja has rebut prous nominacions xD

Segon punt d'aquesta entrada, un vici molt vici que he descobert fa poc. Florensia. Un MMORPG gratuït que no innova en res (bueno, pots anar en barco i tal) però que enganxa cosa mala, a més, està fet de manera tant graciosa... excepte els personatges femenins, que són lletjes a rabiar.

Per altra part... visca el Vodka negre! No sóc molt fan dels cubates, ni cap experta (excepte del 43 amb Cacaolat... mmmm...), però la combinació del gran Smirnoff negre amb llima i grosella (o Coca-Cola en comptes de llima)... oh! Temblad caries! A més, et tinta els llavis de color putón berbenero (als coneguts els hi he de passar alguna foto).

Quarta cosa del dia. Recent descobriment d'un grup de música, com no, francesos, que apunten molt alt. Es diuen Riot In Belgium i cagáos en las gayumbos con este tema. La musique, la musique, la musique... grandíssims!

Cinqué: encara estic flipant amb Bolt, no reconsideraré la meva opinió, la segueixo trobant dolenta. Però perquè a tothom li agrada? Encara no he trobat una ànima bessona en aquest tema. Els maleïts de Disney fan personatges massa macos.

Seguim amb alguna recomenació cinematogràfica, no? Aquesta nit abans de fer una mica la borratxa compulsiva en plan tranqui he vist Clerks II (un altre cop sí) però després de la pel·lícula he vist el documental inclòs en el disc d'extres titul·lat "Volver a empezar" i m'ha fet veure el film d'un altre manera. Es tracta d'un documental d'hora i mitja basat en les opinions, sensacions i sentiments dels particips de la pel·lícula, dividit en com va surgir l'idea de Clerks II, els problemes amb el repartiment, el rodatge, la postproducció, el festival de Cannes i l'estrena.

"¿Me follariais? Yo me follaría."

Per a mí ha estat una experiència molt estranya, perquè l'he començat a veure pensant que era un fake, ja que tot just comença explicant el perquè Kevin Smith va decidir tallar amb el món JayandSilentBobense després de rodar Jay y Bob el Silencioso contraatacan amb que no podrien control·lar a Jason Mewes per la seva adicció a la heroína. M'he quedat clavada, pensant que era un fake, però a mesura que avança el documental, et trobes que fins i tot potser és real. Està tot basat amb els problemes del director Kevin Smith, amb opinions i crítiques sobre el seu passat cinematogràfic (es ceba molt amb Una chica de Jersey) i el seu productor, criticant a productores pel que els obligaven i la pressió que significa fer pel·lícules d'alt cost i recaudar poc, estant ells tota la vida pel·lícules que no arribaven al mil·lió de dòlars.

Si això és un fake, realment està molt ben fet, chapó, m'han emocionat.

Abans d'acabar m'agradaría dir que fa dues setmanes vaig viure i escoltar la TMB Experience (The Martinez Brothers, putes) i dir únicament que gaudir és poc, encharqué toda la pista de baile de flujo vaginal. The Girl You Lost To Cocaine, Vacaciones en Chile, Grindhouse, Runnin', Church Lady, The Man With The Red Face, Knights of the Jaguar, Show Me Love, Relight My Fire, Signs... entre d'altres... aquí els podeu veure en acció, i al minut 2:10 escoltar-me a mi cridant com una puta loca.

I per últim només anunciar que ja tardeu en escoltar el nou Defected In The House: Goa 2009, potser el millor CD-mix que hi ha al mercat actualment. 100% temazos deep.