"Otorga a la palabra un sentido mágico. Un sentido que en la magia se le llama verbo. Y eso quiere decir que puede crear. La palabra es la fuerza, pero hay palabras que tienen más o menos fuerza. Hay poder en la palabra, pero también hay palabras de poder. Este poder no se limita a la palabra, sino que está presente también, de alguna manera, en los símbolos, en la magia, las imágenes, y las letras".
Y així diu el text del premi que Rafalet des del seu blog Crónicas Ibéricas m'ha concedit. I la veritat és que em fa molta il·lusió; una, perquè em llegeix i dos perquè ja era que se'm reconeguès el talent (xD). Lo próssimo un Goya!
I sentint-ho molt per en Rafa, que el tindré que putejar una mica més amb la edició del blog (o si no ni el fiquis, que ja en tens molts xD), the Paracelso goes to...
- Crónicas Ibéricas (perquè fas que l'actualitat sigui amena i divertida, nen!)
- Hora del té (perquè té un blog que només l'entén ell xD)
- Jackpot on standby (perquè encara que no actualitzi sovint, me'l llegeixo de pé a pà)
6 perreces:
"Hora del té (perquè té un blog que només l'entén ell xD)"
Discrepo molt profundament.
Estic segur que ell tampoc l'entén.
Gràcies pel premi. Vull agrair l'incondicional suport de la meva família, dels amics que sempre m'han recolzat, de la meva gata Llúnia, que sempre fica la pota i, especialment, de la blogger més PUTA del món sencer xDD!
Uzu, l'hora del te només la poden entendre uns quants privilegiats intel·lectualment, no t'hi esforcis :p
Els bojos mai pensen que estan bojos.
Com està el mó, eh? .-p
I si no pasem la foto teva del billar, psicòpata xD
[mode bisbal on] quiero agradecer de todo corazón al equipo de blogger que ha hecho posible este sueño, porque sin ellos no lo habría logrado, también a steffy y todo el equipo de realización de STRINGS OF TORTUGA por haberme invitado y por supuesto otorgarme este premio que siempre recordaré, quiero agradecer al público que siempre me ha seguido desde el principio, son lo más importante y espero que sigan apoyándome, y sobretodo, quiero agradecer a mi familia y especialmente a mi madre que de pequeño me animó a que me hiciera blogger y entrara en este mundo. Ah, también... (le tiran una braga y se por fin se calla saltándole las lágrimas) [/mode bisbal off]
Buf, acabo d'arribar de barna i ja veus com deliro, que moltes gràcies i em fa ilu que diguis que llegeixes els meus totxopost, per cert, aquest premi és en cadena i s'han de nominar a altres?
El que passa és que el jokins pren drogues xD
Òndia! Moltes mercis! :D
Publicar un comentario en la entrada